Version originau : Abbé Paul Tallez (Estang, Armanhac) vadut en 1847
Aciu que j’a un bòsc,
Que i pèishen las aulhas,
Aciu que j’a un bòsc,
Vòls que j’anim tantòst.
Au bòsc que j’a ua hont,
Qu’apèran Hont Hadeta,
Au bòsc que j’a ua hont,
Veiràs com j’i hè bon.
Anem, anem j’i donc
Au bòsc l’auseron que canta
Anem, anem j’i donc
Au bòsc canta l’auseron.
Ua hada bèth temps a,
De tant qu’èra beròia,
Ua hada bèth temps a,
S’i volóc miralhar.
Tant, tant se miralhèc,
Dens l’aiga capbaishada,
Tant, tant se miralhèc,
La prauba que’s neguèc.
E la hont per amor
Que cambièc la hada,
E la hont per amor
Que la cambièc en hlor.
Dempuish còsta au canèr,
Arrosat per l’aigueta,
Dempús còsta au canèr,
Que florèish un rosèr.
----------------------
Là il y a un bois
Les brebis y paissent,
Là il y a un bois,
Veux-tu que nous y allions tantôt ?
Dans le bois il y a une fontaine,
Qu’on appelle Fontaine aux Fées,
Dans le bois il y a une fontaine,
Tu verras comme il y fait bon.
Allons, allons-y donc
Au bois l’oiseau chante
Allons, allons-y donc
Au bois chante l’oisillon
Une fée, il y a longtemps,
Tellement elle était jolie,
Une fée, il y a longtemps,
Voulut s’y mirer.
Tant, tant elle s’y mira,
Dans l’eau, la tête en bas,
Tant, tant elle s’y mira,
La pauvre s’y noya.
Et la fontaine par amour
Changea la fée,
Et la fontaine par amour
La changea en fleur
Depuis, près de la source,
Arrosé par l’eau,
Depuis, près de la source,
Fleurit un rosier.