Que’m sovié de la mainada
Qui m’avè balhat la man
Au long de la devarada
Sus lo camin qui se’n va.
La gojata qui passava,
Fina e dreta e l’uelh clar,
Me’n sovié, que’m demandava
Se serèi aquiu doman.
Lhèu qu’èra la mia aimada
Mes, uei, qui m’ac diserà.
E los dias e las annadas
Que’m hèn sovier de Tresià
Arrepic :
Au vilatge dera plana
Qu’èi deishat passar l’amor
Lo vent qui pleg’era brana
Jumpa tostemps ma cançon.
-------------------------------
Je me souviens de l'enfant
Qui m'avait donné la main
Au long de la descente
Sur le chemin qui s'en va.
La jeune fille qui passait,
Fine et droite, l'oeil clair,
Je m'en souviens, me demandait
Si je serai là demain.
Peut-être c'était ma dulcinée
Mais, aujourd'hui, qui me le dira.
Et les jours et les années
Me font me souvenir de Tresià.
Au village de la plaine
J'ai laissé passer l'amour
Le vent qui plie la bruyère
Berce toujours ma chanson.