Mathieu Bares, 2011 – Arredalh
Sèi ua tèrra en país de goelhèr
Sèi ua vita en país de goelhèr
Que son prèsti a pujar
Un maitin de primtemps
Tà tornar a viatjar
A jamès, tà tostemps.
Qu’ei tornat eth mes de Mai
Era montanha verdeja,
Ua esquera, un batalh,
Eth goelhèr que sauneja.
Partir cap ara nhèu
Dab eth sac, eth berret,
Tà aproishà’s deth cèu
E demorar solet.
Qu’a deishat eth vilatge,
Eths mainats, era companha,
Entà hèr un long viatge
En termièra d’Espanha.
Que se’n va eth maitin
Cau virar, amassar,
Retrobar eth camin,
Dilhèu eishartigar.
Contemplar eth bestiar,
Escotar eth arriu,
Marmonar e cantar
Era cançon deth estiu.
Qu’ei coma un paradís
Shens nat brut, shens torment,
Un tant beròi país
Autant vielh coma eth vent.
Baisharèi tà Totsents
Eth còr arrevirat,
Tornarèi tath primtemps
Que me’n vau, Adishatz.
--------------------------
Je sais une terre dans un pays de berger
Je sais une vie dans un pays de berger
Ils sont prêts à monter
Un matin de printemps
Pour reprendre à voyager
A jamais, pour toujours.
Le mois de Mai est revenu
La montagne verdoie,
Une cloche, un battant,
Le berger rêve.
Partir vers la neige
Avec le sac, le béret,
Pour s’approcher du ciel
Et rester seul.
Il a laissé son village,
Ses enfants, sa compagne,
Pour faire un long voyage
A la frontière de l’Espagne.
Il s’en va le matin
Il faut tourner, ramasser,
Retrouver le chemin,
Peut-être débroussailler.
Contempler le troupeau,
Écouter le ruisseau,
Murmurer et chanter
La chanson de l’été.
C’est comme un paradis
Sans bruit, sans tourment,
Un si joli pays
Aussi vieux que le vent.
Je descendrai pour Toussaint
Le cœur renversé,
Je reviendrai au printemps
Je m’en vais, Au revoir.