F. Dubarry - Semiac en Bigòrra
Au pé d’aquera massa escura
Negat per l’ompra miaçanta
Los uelhs virats cap a las cimas
Com un captiu cèrca lo clar
Ací baish los turments que deishi
Dessús la còsta que m’avanci
Aquera tèrra empojada
Deu cèu qu’ei la pòrta d’entrada
Ò mon país, ò ma montanha
Jamès sadolh de saunejar
Que cerqui las aiguetas vivas
Per los sendèrs d’amontanhada
Per los cortaus de pèira grisa
Que lo vent a tot doç bailina
Per los tropèths de oelhas blancas
Qui esquerrejan au solan
En tot seguir la mia ahida
Capsús horquetas e valeas
Las mias alas que m’empòrtan
Lo còr gaujós a l’arrajòu
Quan dens lo cèu lo votre vire
Que gaitarèi sa caminada
Lo còr en dòu de plan compréner
Qu’ei lo senhau entà partir
Lavetz que seguirèi lo Gave
De qui s’en va tà la mar grana
S’entenetz soar Ia campana
Mon amna serà liberada
------------------------------
Au pied de cette masse sombre.
Noyé par l'ombre menaçante,
Les yeux tournés vers les cimes.
Comme un captif cherche le jour
Ici-bas, les soucis, je laisse
Sur la pente, je m'avance
Cette terre déclive
Du ciel est la porte d'entrée.
Ô mon pays ô ma montagne
Jamais lassé de rêver
Je cherche les eaux vives
Dans les sentiers de transhumance.
Entre les cabanes de pierre grise
Que le vent doucement berce
À travers les troupeaux de brebis blanches.
Qui carillonnent au soleil
En suivant mon envie
Par-dessus cols et vallées
Mes ailes m'emportent
Le cœur joyeux à la lumière.
Quand dans le ciel, le vautour tournera
Je guetterai son parcours
Le cœur en deuil de bien comprendre
Que c'est le signal pour partir,
Alors je suivrai le Gave
Qui s'en va jusqu'à l'océan.
Si vous entendez sonner la cloche
Mon âme sera libérée.