A casa que m’agoelhavi
Ath miei deths prats, ath arras d’un arriu;
Ena montanha que sonejavi
Ara vila d’ei aciu.
Gojatas, musica,
Cinema a vomontat:
Tau déu estar’ra vita
En acera ciutat.
Quan ena vila arrivèi
Per aqueths ostaus de lutz pintorlats
Esmiraglat, enlugarat qu’estèi ;
Boca ubèta, uelhs negats.
Peth èu benedicta
Tota aquera beutat !
Bèra serà ma vita
En aquesta ciutat.
Puish ena vila qu’em calô
Viver e tribalhar en un burèu ;
Ena horra, en brut, que s’esconô
Ra claror, e qu’es morî lèu.
Omi desarringat
Qui’s ditz civilisat,
Ta vita qu’ei tot negror
Ena ciutat-preson.
En mié studiô embarrat
Tot solet que’m gahi a sonejar
Ath mié vilatge de qui ei quitat ;
E que’m hiqui a plorar.
Amantats de neù-vielha
Pena e pics que’m mancatz
Mon esperit qui velha
A casa qu’ei demorat.
James mes non tornarei
Enas terras on sôi vajut :
Eth pair que lèra trôp vielh
Bôrdas, maison qu’a venut.