Maison sensé auseron

Créaciou de las gojatas deras Baroniàs

On t’en vas atau ?
Qu’as tot just vint ans !
Qu’ei tant de chagri
Que volhes parti..
Qu’as a perdonar
Ta pair compren pas
Que l’es demorat
Tostemps un mainat.

N’as pas comprès eth monde qu’a cambiat
Non podî pas mes esta comandat
Que n’ei pro d’acî. Deshat me partir
Dîgues adiù a papa e mamà
Paris quéi gran. Aquiu voi tribalhar
Qu’ei besonh de vover
Mami, portàt plan.

Una maison s’escond ar pè d’éra mountaha
Eras segas ad entour la prenen ta companha
Una viethonda prèga sovent.
B’ei long dus ans eths uelhs sus era pôrta.
Eth factur qu »ei passat,
Era maîr que gaita encôra
En bosc, tot sol, eth ôme s’en va.

Un matin d’avriu
Tot seguir eth arriu
Un berôi goyat
Que s’ei apressat
Aqueths uelhs tant blus
Qu’éran coneguts
Sa pair quo digôu
Entra n’a maison

B’en e muros de veyét d’arretor
Trista maison sense nada cançon
Loenh d’eth tué païs, quin t’es adromit ?
Tot ço qu’aimavas, arrèn n’a cambiat
Sonque prauvonha Mami n’sa quitats
Dab eths uelhs clucats
De tù qu’a parlat.

Una maison florech ac pè d’era montanha
Anet passado eth côr content l’ei sonejada
Sus era laurerà canta un cardin
Eras heriestras granas auvritas s’assorelhan
Eth arosè estira flors t’a eras abelhas
Noste auseron torna t’ad nid.

La, la, la ..
Tan berôi païs
Non po pas mori’s.

Fermer