L'Antoena de la seuva

L’Antoena de la Seuva
Antoena s’aperava
Que parlava aus ausèths
Los arrans de la seuva
Qu’eran lo son casteth
E mai d’ua bergera
A la bera sason
Qu’ana ta la heuguera
Escotar sa cançon
Pacant shense familha
N’ave pas qu’un sol hrair
Son hrair qu’era son aso –bis-
Qui’u hasè lo tribalh -bis-

Atau qué’s passejava
Dab lo bonet suu cap
Lo cap dens las estelas
Estelas dens lo cap
Que sabè força istòrias
Istòrias d’autes cops
Coneisha pas la glèisa
Ni l’escola tanpoc
Lo monde que’y dise ban
« I a u bon Diu tot-un »
Mes eth que’n vedé quate –bis-
Quan èra hart penut -bis-

Un dia qu’argueitava
Las poras du vesin
S’amassa dens la cara
Maishant còp de fusilh
Entà son darrer viatge
Louesin i èra pas
Que i aue sonque l’aso
E las flors deu varat
Mes las hadas de noste
Que disen qu’autan leù
L’aso garga son amna -bis-
Pujen de cap au cèu. -bis-

I avé pas força monde
Au som Deu Paradis
Mes despuish lo San Peire
S’a trobat un amic
Que son tots dus sus l’aso
La botelha a la man
Criden de lèdas causas
E pishan suu lugran
Se trobatz mon istòria
Shense moralitat
La dis :vertadièra
Mon conte es acabat.

Fermer