Era belhada

Poème : Philadelphe de Gerde
Musique : Geneviève Forgues


Répic :
O ! ras tant plazentas velhadas
Ont se parlaba tot at còp
De Diu, ded Diable e deras Hadas !
O ! ras tant plazentas velhades.

Ai ! eras velhadas de nosta
A tot entorn ded gran mantèt
Ont eslameyaba era brosta !
Ai ! ed metau deras castanhas
Qui pendilhaba en cremalh gran
Tot enfranyat de hius d'aranhas !
Ai ! era halha escherlitanta
De qui-om mocaba dab eds dits
E qui marmuzaba era canta,
Eds mes bèts cants, eds mes bèts condes
Eran sauvats entà ed Avent,
E qu'en i'abè de tots eds condes.

E quan ed Sé-Bèt s'apresaba,
Qu'èra Nadaus après Nadaus...
E qu'èra ed vielh qui comensaba.
Qu'abè ra vots febla e clescada..
Mes eds Nadaus èran beròis
E qu'en sabèda ùa clocada.
E, tot leuyèr, ed temps pasaba.
Après, decap à mei-velhar,
Haut ! à truc-lhevat, qu'òm dansaba :
-Anem, sa may, pozat horsèra :
Eras dètz òras an sonat
E camas e pèds hèn pruguèra..

E que calè véie era yòia
Qui prenè posesion labetz
De tota era yent, grana e chòia.
Puch, acabada era baralha,
Hazèn ed pregamen ded sér,
Amasa encorà, à luts de halha.
Donc, no-s condaba qu'à ra ròca
E no-s mareyaba qu'enc,
E s'arris s'atrebiba à dize
Qu'ed Parlar Vielh èra aretard,
Qu'òm l'ensenhaba-e sense arrize !
Que no-èra, et, sonqu'u lèu bastard.

Fermer