Arrebirada d’après Francis Cabrel
Un còp alugada la television
Clavadas las portas d’eras conversacions
Pasmes jôcs de damas nitapôc de cartas
Adromidas la casa quan eths joens s’en van.
Morta las luts de la plaça de hesta
Hret eth vin caut, voeitas las assietas
Carats eths cants d’eras joenas gojatas
Partits eths càns de davant eras portas.
Répic :
Qu’ei un vilatge, perdut en’a montanha
Dab didéus qui penjan a las hiestras copadas
E ent’th gabinet aurit, en’a posca sala
Arrén qu’ua carta postala.
Esquissadas las trivailhas deths sers de hesta
Perdudas las continas de hèr dromir eths drotles
Fénidas las valsas deths darrèrs pelhons
E las nôtas faussas deths accordéons.
Godroats eths cailhaus deths camins de terra
Eras costas perdudas en’as arromegueras
Tristas las plaças sense nada joenessa
E eths lavadérs muts sense las batalèras.
Desbrembats deths papéts las paraulas sacradas
En corner las familhas en’as longas velhadas
Envolats eths arriders d’ears granas hartéras
Era television hé carar las batèras.
Envoladas las pelhas d’eras joenas nôvias
Eths ceps amassats en tornar de l’escôla
Envolats eths arriders darrèrs cotilhons
E alugats eths pôstes de television.