Lou ceu de moun pais

Que soy bayut aù pè de las coulines,
Près d’y bousquét aù bor dé l’Alaric
Qu’aymi lou bi, la boune sousine
E hesteya dabs lous amics.
Qu’aymi lous prats lous bocs e la nature,
Qu’aymi canta las cansous deù païs,
Qu’aymi minja la soupe, la garbure,
Soy Bigourdà e qu’aymi moun païs.

Répic :
O moun païs , qu’es beroy
O moun païs , qu’es beroy
Que t’aymeri toustém.

De bou mayti , quan lou sourelh es lhèbe,
M’en boy pous boscs coèlhe lous camparòs,
Per lous talhès, a trabès las houguères,
Per lous sendès oun ban lous amourous.
Quan lou sourelh es lhèbe sus la plagne
A hè lusi lous teyts de las maysous
E resplendi noustes bères mountagnes
E que canti de tan que soy uroùs.

Qu’aymi tabé, o charmante Bigorre,
Toun ceù d’asù a nat aute parelh
Touns camps de blat quan lou sourelh lous daùre
De bou mayti, aù sourtit deùsoumelh.
Qu’ey bisitat la France, presqu’entière,
Qu’éy bist lou ceù de d’autes païs
Mès, à cent ans, que canterei encoère :
Nat céù nou baù lou ceù de moun païs.

Fermer