Non vòs jamei audir

Non vòs jamei audir, holeta,
Lo lengatge de mon amor,
L’aute dia dessùs l’erbeta,
Plan’scotavas nhaute pastor.
Tra, la, la…

A la hèsta de ton vilatge,
Quan bès semblant de t’escapar,
Jo ví qu’au miei d’un boscatge
Un joen bergèr t’anà trobar.

Quan me mombra quin t’embrassava,
Quin te sarrava los brassons,
Ah ! deu bonur que’t possedava
Un rei que seré estat jalòs.

Tantòst roja, tantòst palheta,
Cent còps tu cambiès de color,
E puish de ta doça maneta,
Repossavas l’uròs pastor.

E tu sensibla a sa tendressa,
Enqüèra me’n desdideràs,
De plaser cadòs en feblessa,
Tota pamada entre sos braç.

Dinc on anà ta complasença,
Jamei as tan chic combatut,
Drin de vertut, de resistença,
Mès per lo còr, lo vípergut.

Jamei I avò de flor tan bèra
Com tu n’èras quant e deishà;
Lavetz, com dab ua taravèra
Mon còr transit be se’m traucà.

De graci, non sias cruèla,
Aima’m drin, puishqu’as tant d’amor ;
Non troberàs nat tan fidèle,
Nat qui’t caresse autant com jo.

Fermer