(Tradicionau de Lengadòc)
Gojatas deth quartièr,
Près de Montpelhièr
I a ua hont tant bèra,
Vengatz i passejar, vengatz i gostar
Sus l'èrba navèra
L'aiga qui se'n eishiscla,
Balha l'apetit tant ei naturèla.
Aneram tot l'estiu
Ara hont de Sent Bertomiu.
Vesetz de gran maitin, braç a braç
Vénguer-i Tèrcis e Roseta.
S'avançan totis dus
E que's hèn potons sovent en cachèta.
E tot ath long deth dia
Eths coples d'amor
Cantan sus l'erbeta.
L'amor que hè'th sué hiu
Ara hont de Sent Bertomiu.
Eth pastor ven exprès
Díder sués regrets
A sua amigueta ;
Un còp d'uelh solament
Au rendrà content de sa pastoreta.
A l'ompra totis dus
Se'n van com volurs
Béver aquera aigueta.
L'amor que hè'th sué hiu
Ara hont de Sent Bertomiu.
Entà emplegar eth temps,
Loïsa sovent va devath la huelhada
Cercar eths auserons,
E en eths bruishons
Trobè la nidida.
Ah ! Com estè urosa
Quan era trobè çò qui desirava.
L'amor que hè'th sué hiu
Ara hont de Sent Bertomiu.
Ath son deth flajolet,
Dau tamborinet,
La bèra Charlòta,
Dab eth sué beròi galant
Se'n va tot dançant,
Mès hasó la pèga.
Eth pè qu'au eslissè
Per malur cajó la prauba mainada,
L'amor hesó'th sué hiu
Ara hont de Sent Bertomiu.
Cregetz-me, ne i anetz pas
Com atau sautar
Quan i etz soleta.
Eth vert gason ei fresc
E mes d'un còp tan prés d'aquera aigueta.
Eth pè pòt eslissar
E que podetz tombar
Sus aquera erbeta.
L'amor que segueish sué hiu
Ara hont de Sent Bertomiu.