Montanhas puntegudas

Montanhas puntegudas
Tostemps blancas de nèu,
Digatz qui v'a segudas
Cap quilhadas au cèu,
Quau ei la man qui v'a bastidas
Au doç sorelh dont son esclaridas,
Blancas l'ivèrn, bluas l'estiu.
Cantem la-haut la glòria dau Bon Diu.

Aciu haut en pindòla
E luenh de tot brut
L'agla qui tant arredòla
A'stusiat lo son nit.
Penut sus quauqua galihòrca
James l'isart non vòu còth tòrser
E l'ors gormand tan lèu se's pòt
Pana un moton e lo carga suu còth.

Athèu que la prauba anhèra
Trista e's perderà pas,
Gaha l'èrba trenhèra
En se'n tornar au cortau.
Athèu pertot l'aiga que shiscla,
Athèu lo malaut se'n reviscla,
Los de París endolorits
En se'n tornar que sautan com lop gris.

Cauterès e Barètja
Com Banhèras son hardits,
Eths tres mes e punheran
Que vrenhan los ardits.
Athèu pertot l'aiga correnta
Hereda com nèu,
Com Hoea borenta,
Hèra de còps quin maishant gost,
Còsta mes car que lo bon picapoth.

Dab quate pams de tèrra
Athèu que son urós,
Eths vesins d'a on tonèrra,
Eths tranquilles pastors.
Dus talhs de crosta e'ra garbura
Qui sus dus traquèrs secs de bura,
Quauque còps d'alh e drin de lèit
Dus nhacs de pan e qu'an lo sopar hèit.

Lo montanhòl qu'ei òme
Com los vielhs en son temps.
Calerà que s'adròmia
Dau somelh de la mort.
Mès en Diu que crei e qu'espèra,
Tà quan son mèste se l'apère,
T'anar au Cèu, quin bèth ahèr,
Tan haut com ei n'a que un pas a hèr.

Fermer