Quan lo primtemps

Quan lo primtemps hè florir la vriuleta
E punteja au prat lo vert gason,
Que vederetz auprès de la floreta
A voltija lo daurat parpalhon.

Se'n va pausar sus l'arròsa fresqueta
Tot gayasent, que sembla un diu d'amor ;
Non coneish pas nada pena secreta,
Qu'ei mei urós que lo mei bèth senhor.

N'ei pas com jo qui sòi plen de tristessa,
E qu'èi lo còr claverat de dolor ;
Plen de turments, que'm mori de feblessa
Com ei l'ausèth embarrat en preson.

Si tu vegès aquera pastoreta,
Gai rossinhòu qui cantas au bosquet,
Dab lo ton cant, qu'apererés Aneta
Entà l'aver près de tu, tot solet.

Si l'avès vista, seguda sus l'erbeta,
Enter mons braç, sarrada tendrament,
Que'm devinà las meas penas secretas
E que'm balhà son còr entierament.

Au diu d'amor, lavetz quina allegressa !
Dab son triomfe, ah, que te'n prègui ailàs !
Puish qu'as avut mon còr e ma tendressa,
Jamei, jamei, au mens n'at digues pas.


Fermer