Argelers

(L. Gassan)

Arrepic :
Ah ! Mon païs, ò mas montanhas,
Païs rient, païs de flors,
Gaves clarets, richas campanhas,
A vos mon còr e mas amors.

Un meishant dia, se t'èi quitat,
Se soi partit, trista infortuna,
Ah ! Ne me'n gardes pas rancuna,
Qu'ei tant sofèrt, qu'ei tant plorat.

Lo Bon Diu que t'a hèit exprès
Per sa demora preferada
E pertot ditz ta renomada,
Nat cèu ne vau lo d'Argelèrs.

Sovenirs deu paîs qui m'a hèit versar de plors,
Que desvelhatz en jo los sovenirs d'amor.
Tra la la...

Quan podrèi donc te véger ma mia,
Ma bruna mia, ò miés sols amors ;
Quan vienerà donc lo tant atendut dia
On jo podrèi te minjar de potons ;
M'as tu gardat lo còr totojorn fidèla ?
Lo mié tostemps n'a brutlat que per tu.
Quan tornarèi dens lo païs ma bèla,
Lavetz, lavetz, non te quitarèi plus.

Fermer