Era canta de Jan

(D. Pécassou, Mélodie galloise)

Arren n’aurà cambiat eth songe
Que Jan hesó un ser d’estiu,
Quan l’ompra deths cassos s’alonja,
Marià l’avè dit adiu.
Que se’n sovié enqüèra,
L’uelh clar que prometè bonur ;
A l’òra bruna, b’èra leugèra
L’esquera dens l’aire d’azur.

Au coin du bois où bleuit l’ombre
Jean se mit à rêver le soir.
Les jours peuvent venir sans nombre
Quand l’amour emplit le cœur d’espoir !
Il crut qu’elle serait douce,
La vie auprès de Maria,
Dans l’âme simple grandit et pousse
L’espoir qu’un regard y accrocha.

Mès partidas au vent deth monde
Las gojatas non tornan pas.
Jan sense plors, n’ei pas un conde
On vajó qu’ei tostemps demorat.
Qui va poder compréner
Se parli d’ua canta d’amor ?
Peths camps, per casa, tribalhs e pena,
De Jan tot sol qu’ei la cançon.

Fermer