Era cançon de Grangèr

(Tradicionau de Castèth Lobon)

Cantatz dab allegressa
Aulhèrs de Bigalom,
Eths gendarmas de Lorda
Pojats ja crei que’n son.
–Que cercam un brave òmi
Jan-Maria de Grangèr.
–Qu’ei en’acera cabana
Ath pè deth Amporèr.

Eths cans en sentinèla
Se’n botan a lairar,
Devath era cabana
Se’n botan a cridar :
–Anem mossurs adara
Aulhèrs que’vs cau lhevar.
Qu’ètz eth lop enas òlhas,
Que las se vòu minjar.

Arrodèr que se’n lhèva
Coma èra eth permèr.
Eths gendarmas ena pòrta
Que’u ne gahèn tanben.
Grangèr que i-ei encòra,
Que guèrda quin pòt hèr,
Que’n sauta ena crabina
Deth gendarma Amarèr.

Amarèr crida ath òmi:
–Leishatz m’estar, Grangèr.
Se’m tornas eras armas
No’t darèi ath darrèr…
Crabina, baioneta,
Tot que se n’at portè
Tot en dançant ua valsa
Tath pelat deth Lasèr.


– Adishatz, mossur Arro,
Que vse’n portaratz plan.
Qu’èm hèita era torniada,
Que la nse vatz signar.
Non vs’at gosam pas díser
Çò qui ns’ei arribat :
En’acera montanha
Grangèr ns’a desarmats.

Tres aulhèrs ena montanha
Qu’an hèit era cançon.
E se non ei plan hèita
Que s’i pòden tornar,
Tot en bevent ua taça
Que la pòden cantar.
Tot en bevent ua taça
Que la pòden cantar.

Fermer