Canta dera Sent-Laurenç


La nueit que va vier deths monts embrumats,
Eth Mardanh s'ei estelat .
Cama e còr leugèrs, b'ei doç de revar,
Maria cor, que va dançar
Que pensa a la frescor deu joen bonur tot nau,
Qu'Ibòs tot esclairat jumpa d'amor
Qu'ès aquiu Sent-Laurenç, beròia hèsta annau,
Halha deu ser d'estiu plen de doçor .


Un brouillard bleuté garde entre les toits
De lointains accords de voix.
Un secret frémit et, contre Marie,
Lui redit : "Tu es jolie"
Le bal et ses rumeurs, la fête et ses couleurs,
Au rythme des pensées troublent les coeurs.
Pourtant Marie sait bien qu'il a suffi au sien
D'un regard rencontré pour son bonheur.


Un arrai de nueit cai sus eth portau,
Eras murralhas de calhaus,
E Maria aten, prèsta au mendre brut
.. Un shiulet s'ei entenut.
Labrit n'a pas lairat
Au còrn deth camp de blat
Que passa la claror d'un blanc pelhon.
Sarrant eths sués dits
Quauqu'un, tot doç, que'u ditz :
"Maria, ça-i Maria, auprès de jo".

Fermer