Marinon

(B.Arette-Landresse)


Au bèth som de la Còsta Magèra,
A l’aubèrja de Pèla-Brusòc,
La gojata qui hè la vaishèra
De mei bèra non se’n tròba enlòc.
Aus gojats qui’u parlan de holia
Qu’a sabut tostemps díser que non.
Lo patron qui l’apèra Maria,
Nosauts que l’aperam Marinon (bis)

Arrepic :
Marinon, Marinon, Marinon tant bèra,
Quin vòs que parlem de pinton ;
Quan l’amor, quan l’amor, quan l’amor ns’apèra,
A l’entorn de tons cotilhons.

Que s’i ved amaturs de barrica
Qui s’at veneren tot tau broquet,
Marinon que’us te copa la chica,
Quan la veden qu’ei d’era qui an set.
Que i vien mèma amaturs de tisana,
E qui son defenduts de l’alcoòl,
Eths tanben de tant qui hèn mangana
Marinon que’us haré béver au bòl.

Pr’amor d’aver credut qu’ua oelhada
Qu’estè hèita a Bernat de Lassús,
Un bèth ser Peiròt de Lataulada
Drin pintat que’u te sauta dessús.
Desempuish que s’i copa vaishèra,
Mès n’ei pas per patacs ni per sòus
Qui la poderan préner l’enchèra,
Marinon que factura los tròç !

Arrepic de fin :
Marinon, Marinon, Marinon tant bèra,
Qu’ei lo ton nom sol Marinon ;
Qui tostemps, qui tostemps, qui tostemps ns’apèra,
Pr’amor que rima dab l’amor Marinon.

Fermer