En som d’ua montanha

En som d’ua montanha, en un endret desèrt,
Ena mia cabana jo que passi eth ivèrn.
Ací sòi solitari en gardant mon tropèth,
Ath pè dera hitèra en quartièr d’Estaret.

Adishatz, camarades, vosautis vatz partir,
V’en vatz entath vilatge, t’anar-ve divertir.
E jo, en solituda, dab eth mié bestiar,
Tà caçar er’inquietuda, jo que voi compausar.

Mon Diu, quina tristessa, en ua longa neit,
En temps dera joenessa de damorar solet.
En aquest’ermitatge, ò sòrt infortunat,
Loenh deth mié vilatge ací que sòi exilat.

Qué’n pensas, tu, Pirèna, tu tanben coma jo
Demoras ena gèna en atendent eth só.
Mès aquera gelada, eth aire tant furiós
Anonçan er’arribada d’un ivèrn rigorós.

Dromitz, dromitz, olhetas, e vos tanben motons,
Que vei que’n ietz tristetas dab vòstes anherons.
Darrèr aquera braneta que v’en etz a abituar,
Jo, loenh de ma bruneta tanben me resignar.

Quan pensi berogeta aths tués beròis oesilhons,
Aimable e charmanteta que devé amorós.
Quiteri ma retrèita se’th ivèrn rigorós
Feneish, ò ma bruneta, que’t herí dus potons.

Fermer