Lo pintre au hons deu bòsc

(R. Besloscar)

Au hons d’un bòsc, au còr d’u’esclarida
Un pintre un dia que pausè son bardà.
Deguens l’arriu qui cor capvath la brana,
I avè Lison en trin de’s miralhar.
La, la, la….

Era soa cara èra tant fresc’e pura
Que lo nost’òmi e’s bota a la pintrar.
E los ausèths au miei de la verdura
Que s’i hasèn a qui lo mes cantar.
La, la, la…

Au hons deu bòsc qu’avè trobat l’estela
A qui sonjava com un tresòr secret.
E que m’an dit qu’esperrequè la tela
E que’s gardè lo modèla tad eth.
La, la la…

Fermer