Lo crabèr

Guilhòt, riche de trente crabas
Cada matin vien t’Auloron
Caçant davant eth las mei bravas,
Deishant las autas en preson.
Tanlèu com l’aubeta punteja,
Abans lo crit de nat hasan,
Guilhòt de sa votz qui trembleja
Desvelha tot en cantant plan :

Qui vòu lèit de craba, qui’n vòu ?
Si’n cau d’aqueste matin ua tassa,
Ne la veni qu’un sòu.
Daunetas, lo crabèr que passa !
Qui vòu lèit de craba, qui’n vòu ?

Las cosinèras desvelhadas
Au crit deu vielh crabèr Guilhòt,
Arriban tot espeluhadas
Portant cad’ua son saleròt.
Autanlèu la lèit que gramuja
Enter los dits deu bon crabèr,
E la craba que pacienteja
Dinca que n’ei plen lo salèr.

Tot dia atau de pòrta en pòrta
Guilhòt hè córrer lo tropèth,
E de la vila que s’empòrta
De dinèrs plen lo son potchet.
Mès prumèr de tornar tà casa
Un sòu de sau que va crompar :
La craba qui l’a sabut plàser
Sus la soa man la vien lecar.

Mès sus tèrra, tot n’ei pas hèsta
Mèma entà un noste crabèr Guilhòt
E de plorar n’ei pas lo mèste
Si’u cau véner un petit crabòt.
Lavetz se’n va abans l’aubeta
Hèr lo marcat, torna au tropèth,
Entà consolar sa crabeta
Que’n deisha unh’auta cridar per eth :

Fermer