Adishatz

Lo purmer dia d’escola, desvelhat tot docamen,
Esbarrit en aquet monde, hart de plos e de turmens,
E après cauques anades, cade semane en pension,
Viver drin meï loenh de case, descovrir d’autres faiçons

Repic
Adishatz, qu’eï a partir !
Tornareï, u beth matin, amic !
Qu’ei aci qui cau fenir,
Shens nat brut, shens nat chepic.

Vingt ans dejà lo beth adje, sentimen de libertat,
Qu’era lo temps de la hesta, en cantan noste amistat,
Las purmeras amoretas, debat lo ceu estellat,
En los oelhs d’ue gojate, qui no calè pas deishar.

Plà gagnar la sue vita, qu’ei sovent loenh deu païs,
Lo trivalh deus joegns, adare, que’us a miat dinçà Paris
Alabets tà las vacances, que vienen passar l’estiu
Au cô d’un petit viladge, airejat per noste arriu.

Fermer