Un crit de Filadelfa

(Filadèlfa de Ierda, G. Forgues)

Arrepic :
Lengadòc ! Provença ! Gasconha !
Cau pas que’s posquie díser enlòc
Qu’eth pòple noste age vergonha
D’arreconéisher eth parlar d’Òc !

Cau pas qu’enloc e’s posquie créger
E qu’em ací tà plan hèr véger
Qu’autant en ivèrn qu’en estiu
Dera mar verda ara mar blua
‘R’arraça d’Òc ei tostemps ua
E sab çò qui vòu, gràcia a Diu !

Pr’amor, frairs, que se’n cau sovénguer,
Cada lengatge ei un tresòr,
Que n’avem un, que’u cau manténguer
E hèr pervàler, en tot i ténguer
Mes qu’eth argent e mes qu’ath òr.

Qui’n hè mesprètz o qui’u matraça,
Qui no’u apren o qui no’u sab
Manca de còr, de sens, de traça,
E pèca autant contra l’arraça
Que se l’escopiva de cap.

Nosauts, au mens, ò gent de nosta,
Hasem-ne cas d’ara enlà !
Ena vila, ens camps, o’na brosta,
Siem Bigordans dentiò’ra crosta,
E parlem eth noste patrlar !

A nosauts, ara, eths de Bigòrra !
E bèth los vaga eths esquincós !
De l’on nos em que i a viahòra,
E, ma hé, n’ei pas mort encòra
Eth parlar hardit deths Gascons !

Fermer