(P. Carrère)
Un mainat com los autes,
Qui n’aima pas anar tà l’escòla,
Que s’estima mei las eslors e los auseròts.
Eth que camina sol a bèths còps,
Qu’espèra, per un cèu d’abòr,
Que la ploja càgie sus los camps de milhòc.
E qu’espiarà de caparrèr
Tà sentir lo vent a l’endarrèr
Qui mia los chibaus de ploja hreda.
Aledar l’aire gohit deu cèu,
Sentir l’aulor de l’èrba tostemps
E s’esbarrir tan luenh que pòrtan los sauneis.
Per un triste dia de noveme
On e plòi a desligar lo cèu,
Tots ací que trobèn un mainat hens l’arrosèr.
Eth qu’aima córrer devath la ploja
E sentir l’aiga qui devara,
Per gotas se’n van deu cap a l’esquia.