La batalha d'Ashòs

(Vallée d'Ossau Fin XIXème S.)

A Vièla e a Vilhèras
Qu'avem quauques turments,
Dab la valea d'Aspa
Qu'avem gran diferent.

Montanhas son montanhas,
Non n'i a com las d'Ashòs,
Au mond tant desiradas,
Deu vilatge d'Escòt.

Que volèn la termièra
Au som deu Tucolet,
Au còth de Maria Blanca,
Lo mes beròi endret.

Tretze vaquèrs de Vièla,
Que pujàn t'aquí­ haut.
Que traucàn la Tecoèra
Entà Camons de haut.

Qu'anàn liurar batalha
A d'aqueths grans brigands
Tà defénder la tèrra
Qui tots aimavan tant.

S'avèn deishat borrugas
Au cap deus grans barròts ;
Entà 'star mei solides
Que's tiràn los esclòps.

Sèt demoràn per tèrra
Estenuts aus Camors,
Los auts qu'avón a huéger
Capvath deu Varescon.

Partí­n au mei a córrer,
Entà darrèr deus plors,
T'anar portar la plenta,
Au parquet d'Auloron.

Los de Vièla tranquilles
Que'us espiavan a har :
« Que podetz tostemps córrer,
Qu'avem ganhat l'ahar. »

Que plantàn la termièra,
Darr'èu Serròt d'Aishòs.
La crotz qu'ei a la vista,
Au pè deu gran garròc.

E quan tornèn tà casa
Que podèn estar fièrs
De racontar l'istuèra
Com de grans guerrièrs.

E tota la joenessa
Qui aimava lo bestiar
Dab gran reconeishença,
Lo ser, qu'anà tringar.

Adiu Maria Blanca
E los Camors d'Ashòs,
Non i a nada contrada
Qui ei autant bèra enlòc.

Fermer